Història de la família Reynés Font 

 


     Jordi Vidal Reynés

     Palma, 1996

 
 

Número R.P.I. PM-1436 (18.6.1997)


   

La família Reynés és d’origen alaroner i el seu malnom sembla ser de "Can Rata”. 

Reynés també escrir Reiners o Reiners, plural de Reiner o Rainer.

Hi ha una localitat Reynes al Vallespir (Rosselló).

El Reynés que tenc documentat més antics a Alaró són del segle XIV (segons Rosselló Vaquer); i he trobat un Gabriel Reynés el 1485.

Els noms familiars més freqüents són Gaspar i Guillem.

Els avantpassats més antics que he trobat a l'Arxiu Diocesà de Mallorca són:

-Jaume Reynés (segle XVI)
-Miquel Reynés (1627 o 1629-?), casat amb Joana Serra
-Jaume Reynés i Serra (1648-?), casat (1686) amb Joana Costa
-Miquel Reynés i Costa (1688-?), casat (1719) amb Caterina Guardiola, filla de Joan Baptista Guardiola
-Joan Baptista Reynés i Guardiola (1737*-1793), casat (1762) amb Elisabet Arrom, filla de Guillem Arrom
-Miquel Reynés i Arrom (1764-1842), casat (1793) amb Magdalena Simonet, filla de Llorenç Simonet, pares de Guillem Reynés Simonet (cap. 1)

*Transcripció de la partida de baiteg de Joan Baptiista Reynés i Guardiola (Alaró, 1736), en català de l'època:

Als devuit de fabrer del any mil setcents trenta y set baptisí yo el Dr Pau Bestard Prevere i Vicari á un fill de Michel Reynes y Catherina Guardiola cònjuges tots de esta Parròquia amb nom Joan Baptista, foren padrins Barthomeu Coll y Antonina Guardiola tots de esta Parròquia á los quals vuy advertir el parentesch espiritual [...] (ADM I/2 B/10)

1. Guillem Reynés Simonet (Alaró, 1801-1873)

 Fill de Miquel Reynés (1764-1842) i Magdalena Simonet.

 Va viure en els primers anys del segle XIX, tot coincidint amb els regnats de Ferran VII i Isabel II, les guerres contra França i les primeres revolucions burgeses.

 
La família Reynés Simonet

 
 L'ofici de la majoria dels membres d'aquesta família era la de traginer, és a dir, que es dedicaven a transportar mercaderies d'un lloc a l'altre.

 Eren 9 germans. Ara parlaré de tots llevat del protagonista d'aquest capítol. Observarem com es compleix de manera escrupolosa el costum mallorquí de posar als fills determinats noms:

1-Joan Baptista (1794-1829), que rep el nom del seu avi patern. Es casà l'any 1826 amb Maria Homar Reus. Morí dia primer d'agost de 1829 a Campanet.  Va tenir dos fills: Magdalena (1827) i Miquel (1829).

2-Llorenç (1797-1858), com el seu avi matern. . Es casà l'any 1819 amb Jerònia Moranta, i tengué, almanco, un fill, que es va dir Miquel (nascut l'any 1824). Gaudia del tractament d'honor. Va morir de tisi pulmonar.

3-Miquel (1799), com el seu pare. Es va casar amb Margalida Roig l'any 1831. Va tenir tres fills: Miquel (1833), Magdalena (1834) i Jaume (1839).

4-Guillem (1801-1873), el meu rebesavi (*), que rep el nom d'un germà de la seva àvia paterna (Guillem Arrom Rosselló).

5-Jaume (1804): es casà amb Margalida Homar Bibiloni l'any 1828. Va ser el pare de Magdalena (1830), Margalida (1832), Maria Lluïsa (1834), Miquel (1836) i Bernardí (com l'avi matern, 1839).

6-Gabriel (1806) es casà amb Jerònia Vallès l'any 1837. Van tenir, almanco, tres fills: Miquel (1838), Maria (1850) i Joan, aquest darrer és estudiat més endavant, ja que va ser capellà.

7-Elisabet (1808), que rep el nom de la seva àvia paterna.

8-Antònia (1811), com la seva àvia materna.

9 -Magdalena (1814), com la seva mare. Es casà amb Bernardí Homar Bibiloni, germà de Margalida Homar Bibiloni (dona d'en Jaume). Varen tenir una filla que va nòmer Margalida (1836).

 

(*) Guillem Reynés Simonet

 
 Va néixer i va ser batiat el dia 9 de novembre de 1801. Li varen posar de nom Guillermo Buenaventura Ramón. Els seus padrins varen esser Bartomeu Sastre i Joana Simonet (segurament una tia i el seu marit)

 Guillem Reynés Simonet es casà dues vegades: la primera amb una catalana que nomia Josepa Prat i Ferrer, que era de Granollers. Amb ella va tenir 6 fills: Magdalena (albat),  Rosa, Miquel, Joan, Josepa i Arseni (albat). Observam que s'ha introduït un nou nom que es repetirà sovint entre els Reynés: Josepa (o Pepa). Quan va morir la seva dona, es casà (el 14 de març de 1844) amb Magdalena Coll (que era de Palma), filla de Gaspar Coll i Teresa Sancho. Aquí tenim l'orígen d'aquest nom tan repetit a la nostra família: Gaspar. Amb la seva segona dona Guillem va tenir només un fill, que es dirà, com no podria ser d'una altra manera, Gaspar, que és un dels nostres besavis.

 Guillem Reynés Simonet, al contrari que els seus germans (que, recordem, es dedicaven a traginar diferents productes), era cirurgià i va ser el darrer Reynés de la nostra branca que visqué a Alaró, en concret a una casa de la seva propietat situada al carrer del mig. Altres béns que posseïa eren un tros de terra de 74 destres que es deia Les Quarterades, i una altra de 85 destres que era coneguda com Les vinyetes.

 El rebesavi va morir la nit de Nadal de l'any 1873 d'afecció orgànica al cor i deixà fet testament a Palma. Declarà hereus universals els seus  fills, i a més els nomenà marmessors (ell ja era viudo) perquè s'encarreguassin del seu enterrament; legà 5 sous a Terra Santa i 5 sous a la parròquia (com era el costum); legà els mobles de ca seva a la seva filla Josepa (i que pagàs l'enterrament). Al seu fill Gaspar li deixà 1.000 duros de l'herència de la seva mare.

 

Els fills de Guillem Reynés Simonet

 

 Guillem Reynés Simonet va tenir 6 fills amb la seva primera esposa i un amb la segona. No parlarem ara de Magdalena i Arseni, que moriren quan eren petits.

-Rosa Reynés Prat: pareix que va néixer devers 1833 i que va viure a Barcelona. Mare de Carles i Eulàlia Tauler. No he trobat el nom del seu marit.

-Miquel Reynés Prat: va néixer el 2 de maig de 1834 i es va casar  el dia11 de març de 1864 amb una viuda que nomia Carme Colom Roca. Metge cirurgià, va morir abans que el seu pare.

-Joan Reynés Prat (*): Va néixer el 25 de setembre de 1836. Els seus padrins varen ser Llorenç Reynés (oncle) i la seva àvia paterna Magdalena Simonet. Es un dels personatges més importants d'aquesta història, ja que es va instal·lar a Barcelona i hi va fer fortuna, com veurem a continuació. Joan Reynés es va casar amb una catalana que nomia Filomena Caballé que morí el 27 de juliol de 1891.  Aquest matrimoni no va tenir fills.

-Josepa Reynés Prat: va néixer el 6 de desembre de 1838. Viuda d'un tal Sampol. Sabem que vivia en el tercer pis del carrer Posada de la Real.

-Gaspar Reynés Coll (el besavi) (v. capítol 2)

 (*) Joan Reynés Prat va morir el dia 15 d'abril de 1895 de cirrosi biliar.  Deixà la major part de la seva herència repartida entre un nebot seu català (Carles Tauler) i el seu germà Gaspar. Podem afirmar que va ser un gran negociant i que va ser un home molt ric. Avui en dia encara tenim coses gràcies a ell. El seu testament ens mostra de manera clara el que posseïa:

 a) Una finca situada a la Rambla de Palma amb entrada també a Posada de la Real. Joan Reynés vivia en el segon primera. El mirador i les finestres de la casa encara duen les seves incials (JR). La va comprar l'any 1882 a Pere Casasnovas i Riqué, tal com veurem més endavant.

 b) Son Cigala, una possessió amb 51 quarterades de terreny (37 ha). La va comprar als germans San Simón l'any 1886.

 c) Una porció de terra a Son Llull (Son Rapinya), de 116 destres (20 a), a prop de Son Rapinya, que havia heretat de la seva dona l'any 1891.

 d) Una finca a Barcelona al carrer Príncep de Viana 27, heretada, també, de la seva esposa.

 A més, tenia mobles (com és de suposar), accions i doblers.

 Joan Reynés Prat va voler deixar els béns que posseïa a Catalunya al seu nebot (possiblement fillol) Carles Tauler i Reynés, fill de la seva germana Rosa. La part d'herència que li correspongué va ser: la finca de Barcelona, 45 accions del Banco Hispano Colonial, 2/6 parts dels mobles i unes 22.000 pessetes. La valoració d'aquesta part és d'unes cent mil pessetes.

 El seu germà Gaspar obtingué els béns que posseïa a Mallorca: la finca de la Rambla, Son Cigala, Son Llull, una acció del Teatre Principal i 2/6 parts dels mobles. La valoració d'aquesta porció és també d'unes cent mil pessetes.

 A la seva germana Josepa li deixà 75.000 pessetes, 1/6 part dels mobles i derecho de habitación para toda su vida al tercer pis del carrer Posada de la Real 31 (avui 11); a la seva neboda Eulàlia Tauler 75.000 pessetes i 1/6 part dels mobles; a la seva germana Rosa 25.000 pessetes. Als criats també els deixà quantitats diverses de diners.

 He calculat el valor de tot el seu patrimoni en morir: unes 385.277 pessetes. Hem de tenir en compte que fa cent anys això era molt de doblers. Un metge rural guanyava, llavors, unes 500 pessetes anuals. A un llibre sobre la història de Son Rapinya el trobam citat com a acaudalado propietario , i un cunyat seu, Tomàs Caballé, que també aspira a una part de la seva herència, descriu el seu patrimoni com a "cuantiosa fortuna que se calcula superior a un millón de pesetas".


 

2. Gaspar Reynés Coll (Alaró, 1845-Palma, 1911)

 

 La seva vida coneix el regnat d'Isabel II (1833-1868), el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1931).

 
 El besavi era fill del cirurgià Guillem Reynés Simonet i la seva segona esposa, Magdalena Coll.

 Va néixer a Alaró el 21 de gener de 1845 i va ser batejat el mateix dia. Varen ser els seus padrins Gabriel Coll (un oncle) i la seva àvia materna (Teresa Sancho). Va viure els primers anys de la seva vida al carrer del Mig núm. 27 (Alaró).

 L'any 1866 es titulà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona com a Mestre d'Obres. L'any 1870 ja feia feina a la Diputació com a "Director de Caminos Vecinales de Menorca e Ibiza."

 Gaspar Reynés Coll es va casar a l'església de Sant Nicolau, el 4 de gener de 1873 amb Joana Aina Font i Mas, filla de Josep Font Martorell i Paula Mas Castelló (veure capítol 6). Passà, llavors a viure a Palma, en un principi al carrer de Pelaires; a final de segle a la Rambla.

  L'any 1895 va demanar permís per a celebrar missa a Son Cigala. Devers l'any 1908 va vendre dita possessió a Ricard Roca.

 Pagà les dots de dues filles seves religioses Reaparadores (15.000 pessetes cada una), les carreres de tres fills (a Barcelona i Madrid) i l'exempció del Servei Militar d'aquests. Suposam que va ser un home vertaderament ric.

 Gaspar Reynés Coll va morir el 16 de novembre de 1911, d'arteroesclerosi. Tenim notícies d'aquest esdeveniment a la premsa de l'època. Així, La Almudaina descrivia el seu enterrament amb aquestes paraules: "Asistió al acto numerosísima concurrencia. Desfiló por la casa mortuoria todo Palma, desde las autoridades á modestos artesanos, sin faltar representantes de todas las clases sociales...". El funeral va ser oficiat a Sant Miquel.

 

Obra de Gaspar Reynés Coll

 

 L'estil arquitectònic de Gaspar Reynés Coll ha estat calificat com a eclèctic, ocasionalment modernista. Com a mestre d'obres Gaspar Reynés projectà i dirigí, entre d'altres l'ermita del Sant Crist de la Salut (Llubí, 1896), l’Hostal Cuba, la casa de Cas Xico (Sóller, 1904) i les cases modernistes de Can Pujol, al carrer Pou 24 (1903-1904) i de Can Valleriola, a la plaça del Banc de l'Oli  6 (1906-1907), de Palma. Moltes obres les va fer amb l’ajut del seu fill Guillem.

 

Fills de Gaspar Reynés Coll. Testament que va fer.

 

 Gaspar i Joana Aina varen tenir 8 fills (Reynés Font), que coneixerem al capítol 9. Nomien Magdalena, Josepa, Guillem, Joana, Josep, Carme, Gaspar (el meu avi) i Antoni.

 L'any 1915 es procedí a la divisió dels seus béns, la qual va ser de la següent manera:

 -Usufructuària, la viuda (Joana Aina Font).

 -Béns:

 a) Finca de la Rambla, adjudicada en parts indivises a Gaspar i Antoni Reynés Font.

 b) Dues cases en el carrer Bobians (per la Plaça del Rosselló, avui en dia no existeix), per a Josepa Reynés Font i diners en compensació.

 c) Guillem Reynés rep doblers dels seus germans a canvi de no participar en el repartiment (16.737,50 pessetes).

 d) 10.000 pessetes a Magdalena (monja)

 e) 10.000 pessetes a  Joana (monja)

 f) Acció núm. 18 del Teatre Principal (Gaspar)

 g) 10 accions del Fomento Agrícola de Mallorca (repartides entre Josepa, Guillem, Gaspar i Antoni).

 

    La família Reynés-Font (1905)

La família Font i Mas

 

 Feim ara un anàlisi de la família de Joana Aina Font i Mas, la dona del meu besavi Gaspar Reynés Coll.

 El llinatge Font és corrent a Mallorca des de la conquesta catalana. El primer Font conegut a l'illa és Ramon Font (de Lleida), que vinguè amb el rei en Jaume (1229).

 Començam amb l'estudi de la família Font i Martorell, la del meu rebesavi.

 

La família Font i Martorell

    Joan Font i Rosselló, fill de Josep i Ramona (de la parròquia de Santa Creu de Palma) es casà amb na Joana Martorell Pujol. Vivien i explotaven la Fonda del Vapor (Carrer de Verí). Varen tenir els següents fills:

1-Ramona Font i Martorell (1815-1900), casada dues vegades: la primera amb en Tomàs Yllas i la segona amb en Pere Ferragut (padrí de fonts del meu avi Gaspar). Vivien a la Rambla i no tengueren fills.

2-Esperança Font i Martorell, padrina de fonts de Guillem Reynés Font.

3-Josep Font i Martorell, rebesavi meu, va néixer a Palma el 29 de febrer de 1820. Es casà a Santa Eulàlia el 16 d'abril de 1843 amb  Paula Mas Castelló. Els dos fills d'aquesta parella foren:

3.1 La nostra besàvia Joana Aina Font i Mas, que va néixer a Palma el 30 d'octubre de 1845 (batiada Sant Nicolau). Els seus padrins varen esser Joan Font (avi patern) i Francisca Castelló (àvia materna). Com era el costum li posaren un nom exageradament complicat: Juana Ana Alfonsa Francisca Concepción Emilia Bienvenida Nicolasa. Es casà l'any 1873 amb Gaspar Reynés Coll. El 23 de febrer de 1924 va morir, per causa d'una pneumonia. El seu funeral va ser a Sant Miquel.

3.2 Joan Font i Mas, batejat a Sant Nicolau el 21 de juliol de 1857. Es casà amb Magdalena Arbós (que era de Cuba) i tengué tres fills (cosins germans del meu avi Gaspar Reynés Font):

 Josep Font i Arbós: (Palma, 1886-1964) personatge interessant. Jurista, polític conervador (va ser regidor de Palma). Membre de la Lliga del Bon Mot, relitzà  diversos mitins contra la blasfèmia a diferents pobles de Malorca. Més endavant es feu capellà (Barcelona, 1930). Arribà a ser canonge de Menorca (1946). Era el padrí jove de Catalina Reynés Ripoll.

 Paula Font i Arbós (fadrina)

 Ferran Font i Arbós: (mestre d'escola). Casat amb na Isabel Martí.

3.3 Joan Font i Martorell: només sabem que es confirmà a Santa Eulàlia a principis del segle passat.

3.4 Sebastià Font i Martorell (1835-1915), pedagog (especialitzat en l'ensenyament de sords i de cecs) i llicenciat en dret. Va ser mestre de l'Escola Normal Elemental de Palma (1858-1861); bibliotecari i director interí de l'Escola Normal Superior de Murcia (1861-1864); director de l'Escola Normal (Magisteri) de Palma (1864-1901) i catedràtic de l'Institut General i Tècnic de Balears (1901-1915). Es casà dues vegades i vivia al carrer del Sol 38.

 Amb la primera esposa, Concepció  Marimón va tenir dos fills:

-Josep Maria Font Marimón (advocat i professor de l'Escola d'Arts i Oficis).

-Concepció Font Marimón (religiosa Reparadora).

 Amb la seva segona esposa (Lluïsa Feliu) va tenir tres fills:

-Joan Font i Feliu (empleat del Banc d'Espanya i que es casà amb una filla de la seva cosina Joana Aina, com

veurem al punt 9.2);

-Sebastià Font i Feliu (metge i professor de Fisiologia de l'Escola Normal de mestres), pare de Josep Font i Trias (catedràtic d'Institut);

-Antoni Font i Feliu, funcionari de Telègrafs.

3.5 -Lluís Font i Martorell (1839-1904), escultor i professor de l'Acadèmia de Belles Arts. De la seva obra destacam imatges religioses, alguns passos de Setmana Santa (com La Dolorosa) i la figura de l'Assumpció de Maria que corona la façana principal de la Seu de Mallorca (1886). Es va casar amb na Maria Josepa Penya i Nicolau, germana de l'escriptor Pere d'Alcàntara Penya. Van tenir un fill que va nòmer Joan Font i Penya.

 

La família Mas Castelló

 La mare de la nostra besàvia nomia Paula Mas Castelló (que va néixer el 1813). Era filla de Guillem Mas Servera (de Llucmajor) i de Francisca Castelló Bauzà, casats el 27 de març de 1801 a Sant Nicolau. Els germans de la nostra besàvia nomien Joan (1805), Magdalena (1809), Guillem (1815-1885) i Maria Mas Castelló.

 De Guillem Mas Servera sabem que "muere a los 83 años de ataque nervioso".

 

Mn. Jaume Homar Reynés (1866-1934)

  

 Jaume Homar era fill de Guillem Homar i de Margalida Reynés, cosina de Gaspar Reynés Coll (veure nota 26). Era, per tant, cosí segon del meu avi Gaspar. Era capellà i arribà a ser Vicari General de Mallorca.

 Jaume Homar va néixer a Alaró el 16 de desembre de 1866. L'any 1888 es decidí per la carrera eclesiàstica i ingressà a la Sapiència. El 1892 va ser ordenat de prevere i va ser destinat a Santa Eugènia. L'any 1897 passà a Montuïri (d'on va ser rector de l'any 1899 a l'any 1913). Durant aquesta època es va llicenciar en Sagrada Teologia a València (1901) i participà al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906).

 L'any 1913 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Francesc d'Assís (avui de la Santíssima Trinitat), de Palma.

 L'any 1918 es doctorà en Dret Canònic i es traslladà a Tenerife, on hi havia de bisbe el mallorquí Gabriel Llompart (1862-1928). L'any 1922 passà a Girona i l'any 1925 tornà definitivament a Mallorca, sempre rera les passes del bisbe Llompart.

 Jaume Homar va ser elegit vicari general i l'any 1927 va ser nomenat canonge. L'any següent va morir el bisbe Llompart i passà a exercir de vicari capitular fins que arribà el nou bisbe, Josep Miralles, l'any 1930. Duranr aquesta etapa Jaume Homar s'encarregà d'escriure les circulars de la secció de Govern Eclesiàstic. Dos temes que tractà amb fervor varen ser la canonització de Santa Catalina Tomàs i el VII centenari de la Conquesta de Mallorca, per la qual cosa publicà una crònica dels fets històrics més detacats.

 L'any 1932 el bisbe Miralles el nomenà vicari general de Mallorca, càrrec que ocupà fins a la seva mort, el 14 de gener de1934 .

 Jaume Homar va ser l'apoderat de Magdalena Reynés Font mentre ella era absent de l'illa. Tenia un germà que nomia Guillem (militar) i una germana que es deia Magdalena que era casada amb Sebastià Crespí Sureda (president del Cercle d'Obrers Catòlics). Un fill d'aquest matrimoni va ser el capità Crespí Homar, que va morir a la Guerra d'Africa. Fins fa poc va tenir un carrer dedicat (avui es diu carrer del Parc).

 

Mn. Joan Reynés Vallès (1851-1916?)

 

 Va néixer a Alaró i era fill de Gabriel Reynés Simonet i Jerònia Vallès, era, doncs, cosí del meu besavi Gaspar Reynés Coll. Sacerdot des de l'any 1877, fou nomenat, successivament, capellà d'Orient, de sa Vileta, ecònom de Campanet, vicari de Sant Miquel, capellà del convent de les Tereses i rector de Puigpunyent (1902-1909). Casà els meus avis Gaspar i Catalina l'any 1912.

 

 

3. La família de l'avi Gaspar Reynés Font

 

 Aquí parlam del fills de Gaspar Reynés Coll i Joana Aina Font i Mas. La majoria visqueren els temps del caciquisme, del regionalisme, la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), la II República (1931-1936), la Guerra Civil (1936-1939) i la Dictadura de Franco (1939-1975).

 

3.1 Magdalena Reynés Font (1873-1951)

 

 La primogènita d'aquesta família va nòmer com l'àvia paterna (Magdalena Coll). Va ser batiada a Palma el 18 de novembre de 1873. Els seus padrins varen ser el seu avi patern (Guillem Reynés Simonet) i una germana de la seva àvia materna (Maria Mas). Magdalena va ser religiosa Reparadora amb el nom de Madre María de Nuestra Señora de Montision.  Ingressà l'any 1905. El seu pare, llavors, va pagar 15.000 pessetes com a dot, tota una fortuna en aquells temps. Els anys 20 va passar alguns anys a Jerusalem. Morí a Jerez de la Frontera el primer dia de l'any 1951.

 

3.2 Josepa Reynés Font (1876-1966)

 
 Va néixer l'any 1876 i va rebre el nom d'una tia. No tenc detalls del seu bateig. Es va casar el 24 de setembre de 1900 a l'església de Sant Miquel amb Joan Font i Feliu (1871-1943), empleat del Banc d'Espanya (Cap de Negociat). Joan Font era oncle segon de Josepa, ja que era fill de Sebastià Font Martorell, i per tant, cosí de Joana Font i Mas, la seva sogra. Vivíen al carrer de les Tereses núm. 8 i varen tenir 5 fills (que nomien Font i Reynés de llinatge), 
Josepa Reynés Font va morir el 12 de febrer de 1966. Tenia 90 anys. Fills:

-Lluïsa: religiosa Reparadora, que adoptà el nom de Reverenda Madre María del Zarzal.

-Sebastià (comerç), casat amb na Margalida Sabater, germana de Joan Maria Sabater Simó, autor d'una història de Son Rapinya.

-Gaspar (militar), casat amb na Teresa Marquès.

-Joana, casada amb en Tomeu Company (jurista).

-Joan, casat amb na Margó Puig, sembla que riquíssima dels negocis del seu pare a Veneçuela.

  
3.3 Guillem Reynés Font (1877-1918)

 

 Es, sense dubte, el personatge més important d'aquesta història i de la nostra família. Ell és l'arquitecte Reynés, i de seguida coneixerem la seva vida i obra. Hi ha un retrat seu a la sala de professors de l'Institut Ramon Llull, com ex-alumne il·lustre.

 Guillem fou batiat el 26 de setembre de 1877 a Sant Nicolau. Varen ser els seus padrins Joan Reynés Prat (oncle seu, que, a més va, estar absent durant la cerimònia) i Ramona Font Martorell (una germana del seu avi matern). Va rebre el nom del seu avi patern.

 Es va titular a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1905.

 El 9 de gener de 1907 mossèn Antoni Maria Alcover, aleshores canonge i Vicari General, casà Guillem Reynés Font amb Aina Quintana Garau, germana d'Antoni Quintana Garau (1884-1935), polític regionalista. Aquesta família Quintana era de Son Rapinya.

 Aquest matrimoni va tenir els següent fills (Reynés Quintana):

-Gaspar (1908-1983), casat amb Esperança Muntaner. Periodista i llicenciat en Dret. Fou director dels diari La Almudaina (1946-1952) i del Diario de Mallorca (1968-1972). Fou president de la Societat Econòmica d'Amics del País; va ser membre de la directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana i secretari de la secció balear de "Amigos de los castillos". El 1936 signà un manifest en favor de la llengua catalana.

-Josep (1910-1993), dentista, casat amb na Joana Corbella.

-Joana, casada amb Manuel Pomar (del negoci de pintures Pomar Flores)

-Guillem (1916-1988), empleat del Banc de Crèdit Balear, casat amb Maria Antònia Oliver.

 Guillem Reynés Font morí a conseqüència del grip l'any 1918 als 41 anys. El dia de la seva mort (13 d'octubre), la nostra àvia Catalina (de la impressió) va tenir en Miquel, germà de la nostra mare.

 Ara podem repassar la seva obra (molta de la qual no pogué acabar):

 Com a arquitecte diocesà, treballà amb Antoni Gaudí i Joan Rubió a la Catedral de Mallorca (capella de Sant Bernat, 1913-1918) i al Monestir de Lluc (Rosari Monumental, 1908-1913). Aquestes obres són d'estil modernista. A més, va restaurar el temple de la Sang, reformà la capella absidial de Sant Francesc, el Museu Diocesà (1908) i inicià l'església de la Santíssima Trinitat, finalitzada per Gabriel Alomar l'any 1935.

 Com a arquitecte provincial executà diferents treballs a Palma. Així projectà (1910) un pavelló del Manicomi, urbanitzà (amb Gaspar Bennàssar) el Passeig Sagrera (1910) i va refer el mur nord del Palau de l'Almudaina, on construí l'actual Torre dels Caps (1915). L'any 1918 reformà el Saló de Sessions de la Diputació, projectà l'escala d'honor i dissenyà el seu mobiliari. A Menorca efectuà la reforma i ampliació del Llatzeret de Maó (1915-16). A Eivissa intervengué al PasseigVara de Rey (1915).

 Altres obres modernistes a Palma foren la reforma de l'església de La Real (1908), el Centre Social Educatiu dels Hostalets (1913), els edificis dels cinemes Alexandra (1913) i Moderno (1916). Dirigí, a més, les cases Casasayas (antiga Pensió Menorquina) projectades per Francesc Roca.

 A Inca realitzà un projecte d'eixample de la plaça del Mercat i dissenyà tres edificis: Can Fluxà (1910), el Teatre Principal (1913) i Can Mir (1914) .

 Inicià el regionalisme a Mallorca amb obres com l'església inacabada de Biniamar (1911), la reforma de Can Descatlar (ara és una sucursal de la Banca March, al carrer de Sant Miquel), la residència senyorial de Joan March a Cala Rajada (1915) i l'església de les Reparadores (carrer Campaner), acabada per Guillem Forteza.

 L'any 1906 participà al Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb una conferència dedicada a l'art de la construcció.

 El 1910 publicà els plànols dels castells roquers de Mallorca (Santueri, Alaró, Castell del Rei) a una obra de l'Arxiduc Lluis Salvador.

 L'any 1912 va ser nomenat acadèmic de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma.

 El 1914 va guanyar un concurs per la publicació d'un estudi del Casal Sollerich.

 Membre de la Junta Directiva i conservador del Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana des de 1909, publicà al seu Bolletí diferents articles i conferències. A més s'encarregà de la secció de notícies d'aquesta publicació (1916-1918).

També col·laborà a La Veu de Mallorca.

 L'arquitecte Reynés ha estat considerat membre dels nuclis nacionalistes (o regionalistes) i intel·lectuals de principis de segle. Arribà a ser proposat com a candidat regionalista a les Corts (1917). Una de les actuacions més importants que va fer va ser evitar la sortida de Mallorca de la col·lecció d'escultures del cardenal Despuig.

 El dol per la seva prematura mort va quedar reflectida en diferents publicacions. Així, al BSAL Josep Ramis d'Ayreflor signà la corresponent necrològica ; a La Veu de Mallorca hi ha un article signat per J. P. Entre altres coses destacam "El dia que va morir En Guillem Reynés, la ciutat va perdre un de sos més llegítims i preclars ciutadans". El diari Ultima Hora publicà un article de Josep Maria Tous i Maroto  i l'Ajuntament de Palma, a proposta del regidor Llompart, decidí que constàs en acta "el sentimiento de la Corporación por la muerte del arquitecto señor Reynés". També li fou dedicat un carrer de Palma (Arquitecto Reynés), que ara torna a ser el Carrer del Convent de Sant Francesc. Avui en dia té un carrer dedicat al Camp Redó de Palma.

 
 

3.4 Joana Reynés Font (1878-1945)

 

 Nomia com la seva mare i va néixer a Palma l'any 1878 i també va ser religiosa Reparadora. El seu nom com a monja era Madre María de la Aparición de Lluc. La dot va ser de 15.000 pessetes. Ingressà quan estava a punt de casar-se (1908) i va estar destinada a Múrcia, Palma, Jerez, València, Bilbao i, Vitòria. Com a curiosidat podem destacar que els anys 1917-1920 signà les cartes de vots de les religioses juntament amb en Miquel Costa i Llobera, poeta i capellà. Aquestes cartes estan escrites en castellà. L'any 1938 tornà definitivament a Palma i hi va ser superiora fins la seva mort. Va morir el 7 de desembre de 1945.  Sebastià Font i Martorell era l'apoderat de Joana Reynés Font mentre ella era absent de l'illa.

 

3.5 Josep Reynés Font (1879-1909)

 
 Personatge peculiar i un dels parents més misteriosos d'aquesta història. Sabem que va néixer a Palma i que va ser batejat a Santa Eulàlia el 28 de novembre de 1879. Els seus padrins varen ser Sebastià Font Martorell (oncle de la seva mare) i Josepa Reynés Prat (germana del seu pare). Nomia com el seu avi matern (Josep Font). Josep es va dedicar al comerç i va viure a diferents indrets. Fins i tot va reclamar la seva herència en vida del seu pare. Va participar, com a soci del seu pare, a algunes empreses de construcció, com "La Refractaria", fàbrica de rajoles i totxos. Va morir a Barcelona als 29 anys (el 14 d'abril de 1909) d'hemorràgia cerebral. Era fadrí.

3.6 Carme Reynés Font (1883-1888?)

 Va ser batiada el 20 de març de 1883 a Sant Miquel i els seus padrins foren Joan Reynés Vallès (que era capellà) i Magdalena Arbós. Maria del Carme va morir de nina (tenia devers cinc anys) i la meva mare va rebre aquest  mateix nom en memòria seva.

 
3.7 Gaspar Reynés Font (1884-1964)

 

El pare de la meva mare va néixer a les 6.30 hores del 20 de març de 1884 i va ser batiat l'endemà a Sant Miquel. Els seus padrins varen ser Pere Ferragut Font (marit de Ramona Font Martorell) i Esperança Font Martorell (tia de la seva mare). El seu nom sencer era Gaspar Juan Pedro Miguel Agapito Segundo.

 L'avi matern es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona (1908).  De tot d'una va exercir a Alaró, i es casà l'onze de gener de 1912 (de dol, per la recent mort del seu pare) amb Catalina Ripoll Fargas  a l'església de Sant Jaume. Va oficiar Joan Reynés Vallès. Els padrins de boda van ser Sebastià Font i Feliu (cosí de la seva mare), Guillem Reynés Font (germà del novii), Cristòfol Magraner (cosí de la novia) i Miquel Ripoll (germà de la novia). El matrimoni va tenir 8 fills (que són les mevess ties, els meus oncles i la meva mare); els dos primers varen néixer al carrer Posada de la Real, la resta a la Rambla:

 
-Joana Reynés Ripoll (1913-2000), casada amb Gaspar Moyà Borràs.
Fills: Joan Josep (metge traumatòleg), Gaspar ("Tin") i Antoni (+) Moyà Reynés.

-Gaspar Reynés Ripoll (1914-1992), casat amb Margalida Daviu (1969). Havia estat membre de l'Oratori de Sant Felip Neri (CO) de 1945 a 1969.

-Dolors Reynés Ripoll (1916). Fadrina.

-Miquel Reynés Ripoll (1918-1977), casat amb na Bàrbara Soler (+). Va néixer el mateix dia que va morir el seu oncle Guillem (l'arquitecte). Diuen que la seva mare  va avançar el seu naixement precipitadament en rebre la mala notícia.

-Guillem Reynés Ripoll, metge (1922-1985), casat amb Inés Antich. Adquirí a títol pòstum la Baronia de Reynés.

Fills: Catalina + (que morí als 7 anys), Guillem, Gaspar i Marta Reynés Antich.

-Josep María Reynés Ripoll (1925), que va viure només un dia.

-Catalina Tomás Reynés Ripoll (1926), religiosa (Sor Catalina de San José, Hermanita de los pobres).

-Carme Reynés Ripoll (1929), la meva mare, casada amb Manuel Vidal Perales, aviador (1926-2000). D'aquest matrimoni hem nascut nosaltres: 

    Manuel, Gaspar, Miquel Angel, Francisco Javier, Maria del Carmen, Jordi i Lluís.

 Després d'aquest repàs a la família, continuam amb la vida de l'avi.

 L'any 1915 Gaspar Reynés començà a dirigir a Palma un dispensari creat per lluitar contra la tuberculosi. A partir de 1917 ocupà diferents càrrecs dintre del Col·legi de Metges de Balears: va ser secretari d'actes (1917-1918), comptador (1920-1930) i tresorer (1935-1936). Com veim, amb la Guerra Civil s'aturà la seva activitat dins el Col·legi.

 L'any 1918 formà part de le Delegació Regional de la Asociación Española de San Rafael para la protección de emigrantes, que presidia Martí Llobera. L'any 1920 va rebre una medalla de plata de la Creu Roja.

 De 1921 fins a 1923 impartí classes d'Higiene Naval a l'Escola Nàutica de Balears.

 L'any 1923 cedí el seu depatx de la Rambla a la Mutualitad de accidentes de Mallorca, precedent de l'entitat asseguradora Mare Nostrum.

 Aquell mateix any 1923 va participar, juntament amb altres facultatius, com Miquel Sureda i Blanes (1885-1957), en la creació de l'Associació dels Sants Metges Cosme i Damià, germandat de caràcter mèdic i farmacèutic.

 L'any 1936 signà, juntament amb diferents intel·lectuals mallorquins, un manifest en defensa del català. Quan esclatà la Guerra Civil molts de firmants es veren obligats a rectificar.

 Fins a la seva jubilació (1954) compaginà la feina a l'Institut d'Higiene (n'era funcionari) amb la de metge del Registre Civil i de Mare Nostrum.

 El 4 d'octubre de 1964 va morir (oficialment de broncopneumònia) el meu avi a Palma. A la premsa de l'època trobam comentaris com: "Fue el extinto un caballero modélico en todas sus actividades y actuaciones, tanto en su vida profesional en el ejercicio de la carrera de médico, como en sus relaciones familiares y particulares."

 Deixà en herència als seus fills els següents béns:

 -Casa al Passeig de la Rambla (la meitat heredada del seu pare, l'altra meitat comprada a Margalida Ripoll Fargas, la seva cunyada).

 -Casa de sa Vileta, casa a Son Armadans, casa a la Bonanova, finca de Son Pastor (Bunyola), tot això comprat a

Margalida Ripoll Fargas.

 -Títol del Coliseo Balear (Plaça de Toros).

 -Acció del Teatre Principal.

  

    La família Reynés-Ripoll (1927), encara no havia nascut la meva mare

3.8 Antoni Reynés Font (1888-1952)

 

 Batiat el 16 de juny de 1888 a Sant Miquel com a Antonio de Pàdua, varen esser els seus padrins els mateixos que els de la seva desgraciada germana Carme: Joan Reynés Vallès  i Magdalena Arbós.

 Es va llicenciar en Odontologia per la Universitat de Madrid (1909) i va perfeccionar estudis a "L'Ecole Francaise de Stomatologie" (Paris). També es llicencià en Medicina (Valladolid, 1912), però sempre va fer de dentista. Tenia el despatx a ca seva (a la Rambla) i era molt conegut a Palma.

 Es casà amb Margalida Ripoll Fargas (germana de la nostra àvia Catalina) el 26 de novembre de 1914 a  l'església de Sant Jaume. Oficià Joan Reynés Vallès.

 Aquest mateix any es posà al front de la Clínica Odontològica per a pobres, que creà l'Ajuntament. També va exercir com a dentista de l'Associació de la Premsa de Balears. Va ser tresorer  (1923-1926) i president (1926-1929) del Cercle Odontològic de Palma. Més endavant va ser vice-president (1930-32), vocal (1932-34) i president (1941-1952) del Col·legi Oficial d'Odontòlegs de Balears.

 Participà a diferents congressos d'àmbit científic:

 -V Congrés Dental Espanyol (Sevilla, 1909).

 -VI Congrés Dental Espanyol (Madrid, 1911)

 -VII Congrés Dental Espanyol (Barcelona, 1916), com a vocal de la comissió d'higiene.

 -VIII  Congrés Dental Espanyol (Bilbao, 1916)

 -Primer Congrés Nacional de Medicina (Madrid, 1919).

 -IX Congrés Dental Espanyol (Madrid, 1922), com a vocal de la comissió de bibliografia i semiologia.

 -XI Congrés Dental Espanyol (Barcelona, 1927), com a secretari de la comissió d'ensenyament i com a vocal de la Comissió de beneficiència.

 -VIII Congrés Dental Internacional (Paris, 1931)

 -Primer Congrés d'Odontòlegs de Llengua Catalana (Palma, 1932).

 -XIII Congrés Dental Espanyol (La Corunya, 1933).

 Va ser membre del Consell de Redacció de la Revista Balear de Ciencias Médicas (1917) i publicà diferents articles en revistes d'àmbit estatal.

 L'any 1927 va visitar Terra Santa  com a cavaller del Sant Sepulcre i aprofità per a visitar la seva germana Magdalena.

 Antoni Reynés també signà el manifest en favor de la llengua catalana de l'any 1936.

 L'any 1947 va ser nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca.

 Morí  el 27 de febrer de 1952. De la seva necrològica publicada a la premsa destacam el següent pàragraf: "La instalación de su gabinete en los primeros años de la segunda década de este siglo, marcó la iniciación de una nueva era en el tratamiento y curación de las dolencias de la boca".

 Com que va morir sense fills, la major part del seu patrimoni passà a la seva dona, que ho vendrà (crec que de manera simbòlica) més endavant al seu cunyat Gaspar Reynés Font.

 En el seu testament podem observar els béns que posseia:

 a) La meitat de la finca de la Rambla, que havia heretat del seu pare (1915) i  una part que havia comprat al seu germà Guillem l'any 1917.

 b) La casa de sa Vileta (3000 m2) que havia comprat l'any 1917 a Francisco Miret Gili. Avui en dia encara es coneguda com a Ca'n Reynés. Fou construida l'any 1895.

 c) Una casa al carrer Bartomeu Pou, que comprà l'any 1944 a Joan Borràs Cabot, que heredarà Dolors Reynés Ripoll (fillola seva).

 d) Una casa a Son Armadans (1537 m2), que havia comprat l'any 1935 a J. Francesc Villalonga Cotoner.

 e) Una casa a la Bonanova (Ca'n Caraxet o Ca'n Catany), de 700 m2, comprada l'any 1932 a Aina Bonafè i Orell.

 f) Un solar a Ca'n Moyana (a l'eixample de Palma), comprat l'any 1947 als germans Borràs.

 g) La finca Son Pastor, amb 3 quarterades de terreny (213 a) i un solar de 77 m2, comprat l'any 1928 a Francesca Pizà Salas.

 h) Un terreny de 124 m2 a Bunyola comprat l'any 1933 a M. Antònia Villalonga Muntaner.

 i) S'hortet de Mossèn Jaume (Bunyola) comprat l'any 1948 a Francesc Llinàs Nadal.

 j) Un terreny a Sant Jordi anomenat d'en Forné (6 quarterades), comprat a Sebasià Fiol Ramis el 1951.

 k) Mobles.

 l) Llibres (que repartí entre els seus nebots segons la seva temàtica).

 m) Accions i obligacions (Banc de Bilbao, Banc Central, Banca March, Banc de Crèdit Balear, Ferrocarril de Barcelona, Ferrocarril de Tanger-Fez, etc).

 n) Un automòbil Fiat PM-6570

 o) 5.000 pessetes a cada un dels seus nebots.

 

Apèndix: la finca de la Rambla

 

 No hi ha dubte que l'actual edifici de la Rambla 8 de Palma pot ser considerada com a "Ca'n Reynés", ja que hi vivim des de l'any 1882 quan la comprà Joan Reynés Prat.

 Feim ara un petit recorregut pel que ha estat aquesta illeta de la Rambla des de finals del segle XVIII fins als nostres dies.

 Bernat Garau és el primer propietari que coneixem. L'any 1811 posseia una sèrie de cases i botigues a la Rambla, i les deixà en herència als seus fills Antòni Maria i Pere Antoni Garau, que les vengueren l'any 1840 a Felipe Gustavo Vallée

(que era natural de Santo Domingo). L'any següent, Maria Francisca Rosselló, viuda de Pere Antoni Garau li va vendre a l'anomenat Felipe Gustavo una casa del carrer de la Posada de la Real. Aquest també comprà l'any 1842 un terreny a l'Ajuntament i una casa botiga que pertanyia a Maria Josepa Simó (també al carrer de la Posada de la Real) i hi edificà la finca tal i com la coneixem en l'actualitat i que era descrita de la següent manera: "ciertas casas con pozo, cisterna y derecho de agua de la acequia pública, sitas en esta ciudad, parroquia de San Miguel y plaza llamada La Rambla y calle de

la Posada del Real, señaladas con los números diez hasta treinta y dos ambos inclusive de la manzana ciento veinte y nueve, antes manzana ciento treinta y uno".

 El 9 de juliol de 1844 adquirí la finca Dona Apolonia García de Zocolí, Duquesa de la Unión de Cuba. Pagà vint i quatre mil lliures.

 El 16 de gener de 1857 la comprà per 19.000 duros Pere Casasnoves i Riqué, natural de Barcelona i que morí l'any 1881.

Els seus marmessors la posaren a la venda en pública subhasta i el 20 de febrer de 1882, Joan Reynés Prat l'adquirí per 133.300 pessetes. Una de les primeres coses que va fer va ser redimir el cens anual de 4 lliures (13, 33 pessetes de llavors) que pagava la finca als hereus de D. Antoni Fuster de Sala. Per això va pagar 222,16 pessetes al Marquès de la

Romana, i és que com era el costum, els diferents propietaris d'una casa havien de satisfer una sèrie de censos anuals. En concret, la finca de la Rambla pagava un sou# en concepte d'alou que es pagava al Patrimoni reial; quatre lliures mallorquines als hereus del senyor D. Antoni Fuster de Salas i a un benefici de la parròquia de Santa Creu; una lliura i set sous a la parròquia de Sant Miquel; dues lliures i deu sous a la parròquia de Sant Nicolau; una lliura i onze sous al Col:legi dels Jesuïtes de Palma i 42 lliures i setze sous als Carmelites (més endavant a l'Estat, quan va desaparèixer llur convent).

Totes aquestes càrregeus varen esser redimides amb el temps, algunes amb motiu de les desamortitzacions, altres simplement pagant certa quantitat, com va fer Joan Reynés l'any 1883. També va fer posar les seves inicials (JR) al mirador i a totes les finestres del pis principal.

 Joan Reynés Prat morí l'any 1895 i deixà la finca al seu germà Gaspar Reynés Coll, que l'habità fins a la seva mort.

Desprès passà (1915) als seus fills Gaspar i Antoni Reynés Font. L'arquitecte Guillem Reynés Font hi va fer obres l'any 1917. Com que Antoni  va morir (1952) sense descendència, el meu avi es quedà amb tota la finca. L'any 1964 la va deixar en herència indivisa als seus fills. La finca es descriu així al seu testament:

 "Casa sita en esta ciudad, cuya cabida no consta, señalada con los números 16, 18, 20, 22, 24, 26 y 28 del Paseo de la Rambla, hoy Via Roma, y 29, 31, 33 y 35 de la calle del Real. Se compone de seis botigas, cuatro de las cuales llevan los números 16, 20, 24 y 28 de la Via Roma y las otras dos tienen los números 29 y 33 de la calle del Real, los números  18 y 26 corresponden a los portales que sirven para subir a dos habitaciones o viviendas de los entresuelos; el número 35 de la calle del Real corresponde al portal de la cochera y cuadra, el número 22 de la Via Roma corresponde al zaguán común a los demás entresuelos y a los tres pisos, desván y terrados de la parte de la Via Roma, formando cada uno de dichos pisos y los últimamente expresados entresuelos dos habitaciones o viviendas separadas y finalmente el nº 31 de la calle del Real corresponde al zaguán como a los cinco pisos o habitaciones y terrado de la parte de de la misma calle [...]. Consta inscrita al folio 92 vuelto, omo 101, libro 1075 finca nº 2705, inscripción 11ª."

 En l'actualitat la finca s'ha dividit entre els hereus de Gaspar Reynés Font i s’ha restaurat.

 

Nota:

 

El meu cosí Gaspar Reynés Antich ha trobat darrerament la següent inscripció al seu pis de la Rambla:

 "Jaume Sastre, 1853".

Es tracta de la signatura d’algun fuster. Això confirma que la finca és de mitjans segle XIX.

 

Bibliografia de Jordi Vidal Reynés sobre la família Reynés-Font:

 

-Biografia de Gaspar Reynés Coll, mestre d'obres. "Alaró, noves i parers", núm. 24 (1994) p. 10-12.

-Gaspar Reynés i Coll, a "Ermita de Llubí 1896-1996. Notes històriques", 1997, 47-49

-Jaume Homar Reynés (1866-1934). "Alaró, noves i parers", núm. 34 (1995) p. 9-11.

-El primer de maig de 1902 a través d'una carta del mestre d'obres Gaspar Reynés i Coll. BSAL 51 (1995) p. 309-314.

-Notes bibliogràfiques de l'arquitecte Guillem Reynés Font. BSAL 53 (1997) p. 435-442

-Història de dos metges. Diari de Balears, 6.2.1998

-La Geografía de mi abuelo. Diario de Mallorca, 14.3.2001

-Breu biografia de Josep Font i Arbós. "Lluc", 797, p. 29-30

-Necrològica de Josep Font i Trias. BSAL 56 (2000) 527-528

-Biografia de l'arquitecte Guillem Reynés Font. Lluc 823 (2001) 10-14

-Gaspar i Antoni Reynés Font. XIII Congrés d’Història de la Medicina Catalana 

- Guillem Reynés Font, Arquitectura i art a Mallorca. Antologia de textos a cura de Jordi Vidal Reynés. Documenta Balear, Palma 2006 

-El terremoto de Palestina de 1927 a través de una carta de una religiosa mallorquina. Raíces. Revista judía de cultura (Madrid) 50-51 (2002) 83-84

-El terratrèmol de Palestina de l’any 1927. Testimoni d’una religiosa mallorquina. Segell 2 (2006) 179-182

-Gaspar Reynés Font (1884-1964) i Antoni Reynés Font (1888-1952). Vida de dos metges mallorquins. XII Congrés d’Història de la Medicina Catalana. Gimbernat (Barcelona) 

37 (2002) 213-226

-Gran Enciclopèdia de Mallorca

BREU HISTÒRIA DE LA FAMÍLIA RIPOLL DE CA’N PUÇA

 

Jordi Vidal Reynés   

 

De sempre he sabut que la meva àvia materna (Catalina Ripoll Fargas) era de Sóller, en concret de Ca’n Puça. Després d’haver reañitzat algunes petites investigacions a l’Arxiu Diocesà he pogut arribar una mica enfora i descobrir les meves arrels fornalutxeres.

 

Miquel Ripoll (1756-1801) es casà amb Margalida Far (que morí l'any 1849).

Fills: Jaume, Coloma i Margalida Ripoll i Far.

 

Jaume Ripoll i Far:

Va néixer a Fornalutx el 17 de desembre de 1784. L'any 1810 es casà amb Peronella Mayol Oliver, natural de Sóller i d'aquest matrimoni va néixer Miquel Ripoll Mayol. No sabem quan morí.

 

Miquel Ripoll Mayol:

 

Fill de Jaume Ripoll Far i Peronella Mayol, va néixer a Fornalutx el 8 de setembre de 1811. Es va casar amb Catalina Pons Deyà, que era de Sóller, el 22 de desembre de 1836. Varen tenir els següents fills: Jaume, Joan, Miquel, Maria i Catalina Ripoll Pons. Va morir cec a causa d'una diabetes.

 

La família Ripoll-Pons (la del meu besavi):

 

a) Jaume es va casar amb Catalina Deyà i tengué 5 fills (alguns dels quals varen viure a Mèxic): Miquel, Joan, Catalina, Jaume i Guillem Ripoll Deyà (metge), pare de Catalina Maria Ripoll Casasnovas i de set fills més.

b) Joan (1839-1886), professor de matemàtiques, es casà dues vegades: la primera amb Antònia Fargas Salvà, el 21 de juliol de 1877, a Sant Miquel (Palma) i la segona (el 4 de setembre de 1880, també a Sant Miquel) amb la seva cunyada Dolors Fargas Salvà (que curiosament després es casarà amb el seu cunyat Miquel). Només va tenir una filla, del seu primer matrimoni: Antònia Ripoll Fargas (1883-1898). Va morir als 47 anys.

c) Catarina va néixer a Sóller el 5 de maig de 1846. Als 19 anys es va fer monja al Col·legi de les religioses Escolàpies del seu poble natal. Fou mestra i una gran pedagoga. Quan va morir la seva germana Maria (1899), el seu cunyat Nicolau es va voler casar amb ella, i fins i tot va demanar el permís a Roma, però en el darrer moment es decidí per continuar amb la seva vocació religiosa. Morí a Saragossa el 20 d'agost de l'any 1915.

d) Maria, mestra i organista, es casà amb Nicolau Magraner. Varen tenir un fill: Cristòfol Magraner Ripoll. Vivia a Ca'n Oliva (Palma) i li digueren el funeral a Sóller. La premsa ens relata els fets: “Noticias de Sóller. A las doce y media de esta tarde el plañidero sonido de las campans nos ha anunciado a llegada del cadáver de la caritativa Dª María Ripoll y Pons para la conducción a su última morada en el carruaje de primera clase de Palma, siendo acompañada por varios carruajes de íntimos amigos de la familia. Ha acudido el clero parroquial, el alcalde D. Juan Canals y el pueblo en masa. Decanse en

paz”.

e) Miquel Ripoll Pons va nèixer a Sóller el 25 de febrer de 1855. Professor Mercantil, passava temporades a Mèxic, on es dedicà a diferents negocis i hi va fer fortuna. Va fixar la seva residència definitiva al carrer de Ca'n Oliva de Palma (a un edifici que es va fer construir) després d'haver viscut a la Rambla. Es casà el 26 de juliol de 1888 a Sant Miquel amb Dolors Fargas Salvà, viuda aleshores del seu germà Joan Ripoll Pons. Al certificat de matrimoni apareix una nota referida a la dispensa per grau de parentesc (germans polítics) que existia entre ells dos. Miquel va morir el 27 de juny de 1899, als 45 anys. Tenia problemes cardiovasculars. Li digueren el funeral a Sant Jaume (Palma). El diari Ultima Hora publicà una esquela a 5 columnes a la primera plana. A la seva secció de Noticias generales trobam que “esta mañana á las diez ha fallecido en esta ciudad el rico hacendado y amigo nuestro D. Miguel Ripoll y Pons, persona muy bien relacionada que disfrutaba generales simpatias. Envíamos nuestro senido pésame á su familia”. L'endemà llegim  “Anoche fue conducido á su última morada el cadáver del propietario D. Miguel Ripoll Pons. Las simpatias con que contaba el finado quedaron bien demostradas, ante el nutrido cortejo que acompañaba el féretro”.

La seva esposa Maria Dolors Fargas havia nascut el 31 d'agost de 1856. Era filla de Josep Fargas (de Reus) i de Margalida Salvà (de Palma). Va morir el 4 de febrer de 1933.

            El matrimoni de Miquel Ripoll Pons i Maria Dolors Fargas Salvà va tenir 6 fills (Ripoll Fargas):

 

a) Catalina (la meva àvia), va néixer el 4 de maig de 1889 i  es casà amb Gaspar Reynés Font (metge) l'any 1912. Morí el dia 10 d'octubre de 1964.

b) Margalida (1890-1957), casada amb Antoni Reynés Font. Sense fills.

c) Miquel, casat amb Francisca Pastor. Va estudiar a Londres i anà a Mèxic a dministrar el patrimoni del seu pare (amb poca fortuna). Fills: Miquel i Joan Ripoll Pastor.

d) Dolors, casada amb Jaume Lluís Pou, advocat i polític regionalista, protagonista d'una oscura història financera que l'obligà a fugir a l'estranger i a abandonar els seus. Va morir el 23 de novembre de 1943. Fills: Assumpció, Francesc, Miquel Àngel i Dolors Pou Ripoll. Francesc i Dolors emigraren a Argentina.

e) Maria, casada amb Antoni Moncada Canaves de Mossa (1896-1954), advocat. Fou Diputat Provincial (pel Partit Conservador) i Cònsol del Perú. Fills: Joan, Antoni i Miquel Moncada Ripoll.

f) Josep (1898-1899). Albat, va morir als tretze mesos d'edat.

 

 

    El meu besavi Miquel Ripoll Pons

    La meva besàvia Dolors Fargas Salvà, "s'avieta" de ma mare

                      

    La meva àvia materna Catalina Ripoll Fargas